L'atenció política a la diversitat cultural i a la interculturalitat apareix a Catalunya vinculada al tractament de les dues últimes onades immigratòries: la que ve d'altres comunitats autónomes de l'Estat Espanyol, així com la provinent d'altres països.Des del darrer quart del segle XIX, Catalunya comença a rebre immigració de l'Estat Espanyol. Amb aquesta immigració el debat polític se centra en el terreny lingüístic, més que en el cultural fins aconseguir la normalització lingúística, que es caracteritza pel reconeixement de la llengua catalana com a llengua pròpia de Catalunya. Aquest consens es matisa l'any 1979 a l'Estatut d'Autonomia on se subratlla la cooficialitat del català amb el castellà i a la LLei de normalització lingüística del 1983, on tot i reconèixer i respectar les identitats culturals presents al territori català, l'èmfasi jurídic i polític se situa en la "normalització de l'ús de la llengua catalana en tots els àmbits" (Llei 7/1983 de 18 d'abril, de normalització lingüística a Catalunya). Per tant, en un primer moment les polítiques catalanes se centren més en l'assimilació de la llengua catalana per part dels nouvinguts que per l'intercanvi cultural entre els ciutadans del territori.A finals dels vuitanta, apareix una nova immigració: la procedent del Tercer Món. En un principi, la tendència política general del govern català és la d'aplicar a la nova immigració el mateix tractament que a la seva predecessora. Però pel que fa a les polítiques concretes, l'actuació és més específica; en aquest sentit es crea el 1992, la Comissió Interdepartamental per al seguiment i la coordinació de les actuacions en matèria d'immigració, així com el Consell Assessor d'Immigració. Els Plans Interdepartamental d'Immigració del govern de Catalunya apunten a la integració dels immigrants, a la igualtat de drets i d'accés als serveis i a les institucions autòctones i en la seva participació en la construcció nacional de Catalunya. En aquest text s'hi reconeix la pluriculturalitat, però la interculturalitat també inspira part dels programes d'actuació en relació a la formació dels mestres d'educació primària i secundària. És a la dimensió local (municipal i supramunicipal) que el concepte d'interculturalitat agafa més força amb els documents aprovats per la comissió mixta formada per l'Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya on s'estipula que la interculturalitat és "un concepte actiu, de transformació, de relació i d'interacció entre tots els membres d'una societat. Es tracta d'anar construint el país de forma dinàmica i viva, per tal de consolidar unes senyes d'identitats compartides per tots [...], tot respectant-se les diferents cultures existents i integrant-se aquests valors i actius culturals de tota la gent que viu e el mateix país...".L'evolució del número d'estrangers a Catalunya a les últimes décades queda reflectit a la taula següent, juntament al gràfic , els quals mostren respectivament, l'evolució del número de persones procedents de fora de Catalunya entre els anys 1999 i 2008 i l'evolució de la població estrangera a Catalunya entre 2000 i 2011.
persones_procedents_de_l'estranger.PNG
poblacio_estrangera_gràfic.PNG
Font:Idescat


A l'1 de Gener del 2011, a Catalunya resideixen 1.185.852 estrangers, que representen un 15,7% del total de la població, i un 21% del total d'estrangers que viuen a Espanya. En relació al gràfic, podem dir que Catalunya ha iniciat un nou cicle migratori caracteritzat per l'aturada de l'intens flux migratori que ha experimentat el nostre país durant els darrers 10 anys amb, al 2011, una disminució d'un 1,1% respecte a l’any anterior, o dit d'una altra manera un decreixement de 12.686 persones.Aquesta nova tendència està marcada per un menor volum d'entrades, per un lleuger retorn als llocs d'origen i per la proliferació de noves estratègies migratòries, com ara el trasllat a països tercers. També convé destacar que el creixement de la població estrangera no només depèn del saldo migratori, sinó també d’altres components com el creixement natural (naixements i defuncions) i les naturalitzacions (persones estrangeres que passen a ser espanyoles).Com consta en el plànol següent, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), aquesta reducció no afecta tot el territori, sinó que hi ha 21 comarques que segueixen registrant augments com són el Priorat i la Segarra, amb uns índexs d'immigació del 4,5% i del 3,7% respectivament.
mapa.PNG
Com a conseqüència dels canvis sociodemogràfics, el sistema educatiu de Catalunya també ha anat experimentant profundes transformacions. Un dels canvis més evident a totes les aules és l'augment d'alumnat estranger escolaritzat que ha dibuixat un nou mosaic de llengües i cultures dins les aules, oferint riquesa i diversitat. En aquest sentit, el curs 2010-2011 el percentatge d'alumnat estranger respecte l'alumnat total en tots els nivells era de 12,93% situant la Comunitat Autònoma en quarta posició darrere la Rioja (16,53%), Balears (15,60%) i Madrid (13,40%). En aquest sentit, Catalunya, en els nivells d'educació obligatòria (Educació Primària i ESO) compta de 109519 estudiants estrangers de 717505 alumnes totals, dotant la Comunitat Autonòma del major número d'alumnat estranger. El quadre següent, fet a partir de les dades del Ministeri d'Educaciódel curs escolar 2010-2011, reflecteix el número, i el percentatge també, d'alumnat estranger en relació a l'alumnat total segons el nivell educatiu.
ALUMNAT_ESTRANGER_EN_RELACIÓ_AL_NIVELL_EDUCATIU.PNG

Segons aquestes dades és a l'ESO (17.80%), seguit de l'Educació Primària (13.68%) que es troba el més alt percentatge d'alumnat estranger respecte l'alumnat total. A Catalunya, el curs 2010-2011, la majoria d'alumnes estrangers matriculats en els ensenyaments de règim general i especial no universitaris provenen del continent americà i de l'africà (Àfrica: 34,94% dels alumnes estrangers totals). El percentatge d'alumnes procedents d'Àsia és significatiu: 10,09% dels alumnes estrangers totals. D'acord amb aquestes dades, en el diagrama següent es mostra la distribució percentual de l'alumnat estranger:
DISTRIBUCIÓ_ALUMNES_PER_PROCEDÈNCIA.png
També és important tenir en compte que encara que ha augmentat el nombre d'alumnes estrangers escolaritzats a l'ensenyament privat, la majoria d'ells està matriculat en centres de titularitat pública, mentre que la representació de l'alumnat autòcton entre les dues xarxes és més equilibrada, el qual posa de manifest la dualització del sistema educatiu. A continuació s'exposa una previsió de l'alumnat estranger que fa el Departament d'Ensenyament a l'inici del curs 2011-2012, on es pot observar aquesta diferència entre el sector públic i el privat:
previsió_alumnat_estranger_2011-2012.PNG

Tret de la diversitat que caracteritza l'alumnat que arriba a Catalunya, l'altra característica que el defineix és la seva elevada mobilitat dins el territori català. Així, és habitual que aquest alumnat canvii de residència al llarg del curs escolar i, per tant, d'escola, el qual comporta alguns fenòmens associats a la incorporació tardana com les concentracions d'alumnat nouvingut en determinades escoles, a causa de que les places vacants que deixen els alumnes estrangers a les aules són ocupades per l'alumnat estranger acabat d'arribar. Els efectes d'aquesta situació fan que en determinades zones apareguin concentracions escolars amb un elevat percentatge d'alumnat estranger que no es correspon amb la seva representació real en el territori, les anomenades "concentracions escolars artificials" (Carbonell, 2004), amb les conseqüències negatives associades per a la pràctica educativa del professorat que ha d'atendre aquest alumnat.

A continuació podem observar una taula sobre alumnes estrangers a secundària en el curs 2009/10 per lloc de procedència:


Unió Europea
Resta Europa
Magrib
Resta Àfrica
Amèrica del Nord
Amèrica Central i del Sud
Àsia i Oceania
Total
Alt Camp
216
59
454
14
0
220
14
977
Alt Empordà
990
203
1.917
228
10
1.381
87
4.816
Alt Penedès
158
73
1.129
18
3
735
54
2.170
Alt Urgell
169
218
41
2
0
205
12
647
Alta Ribagorça
24
8
10
0
0
24
0
66
Anoia
237
99
794
55
8
519
59
1.771
Bages
458
139
1.496
163
6
943
156
3.361
Baix Camp
1.011
233
2.008
79
7
1.588
219
5.145
Baix Ebre
771
162
934
19
1
430
148
2.465
Baix Empordà
689
202
1.917
169
5
784
94
3.860
Baix Llobregat
1.293
384
3.662
207
44
6.051
563
12.204
Baix Penedès
321
74
1.205
20
4
732
58
2.414
Barcelonès
3.073
1.887
4.890
945
221
25.329
8.602
44.947
Berguedà
130
23
251
8
3
219
20
654
Cerdanya
84
36
11
12
1
257
6
407
Conca de Barberà
106
30
135
7
1
80
18
377
Garraf
660
111
587
30
12
1.018
77
2.495
Garrigues
157
4
81
9
0
28
19
298
Garrotxa
166
47
222
417
4
254
366
1.476
Gironès
691
267
1.883
1.115
9
1.821
319
6.105
Maresme
764
214
3.118
992
33
2.263
417
7.801
Montsià
824
142
315
10
1
460
63
1.815
Noguera
364
55
342
62
0
174
27
1.024
Osona
306
71
2.477
225
5
763
281
4.128
Pallars Jussà
72
14
86
16
0
144
4
336
Pallars Sobirà
56
5
18
0
0
101
0
180
Pla d'Urgell
349
31
395
59
0
198
33
1.065
Pla de l'Estany
127
25
200
272
8
134
46
812
Priorat
73
8
65
0
0
27
1
174
Ribera d'Ebre
287
26
200
3
1
73
15
605
Ripollès
58
8
168
4
4
119
11
372
Segarra
363
180
231
143
1
115
13
1.046
Segrià
1.325
237
1.241
741
7
1.321
237
5.109
Selva
1.020
330
864
464
9
1.084
357
4.128
Solsonès
71
20
222
2
1
78
7
401
Tarragonès
1.092
317
2.111
278
16
2.158
282
6.254
Terra Alta
126
1
6
0
0
27
4
164
Urgell
277
68
443
95
1
198
28
1.110
Val d'Aran
74
10
31
2
1
110
1
229
Vallès Occidental
1.281
490
4.702
778
73
7.579
682
15.585
Vallès Oriental
566
244
2.029
720
17
3.000
276
6.852
Catalunya
20.879
6.755
42.891
8.383
517
62.744
13.676
155.845
Metropolità
7.795
3.403
20.117
3.690
403
45.975
10.671
92.054
Comarques Gironines
3.741
1.082
7.171
2.669
49
5.577
1.280
21.569
Camp de Tarragona
2.819
721
5.978
398
28
4.805
592
15.341
Terres de l'Ebre
2.008
331
1.455
32
3
990
230
5.049
Ponent
2.835
575
2.733
1.109
9
2.034
357
9.652
Comarques Centrals
1.202
352
5.240
453
23
2.522
523
10.315
Alt Pirineu i Aran
479
291
197
32
2
841
23
1.865
Barcelona
8.922
3.735
25.132
4.141
425
48.414
11.186
101.955
Girona
3.816
1.117
7.182
2.681
50
5.830
1.286
21.962
Lleida
3.314
851
3.144
1.131
11
2.705
382
11.538
Tarragona
4.827
1.052
7.433
430
31
5.795
822
20.39

‍‍‍‍‍‍‍‍‍‍‍‍‍‍‍‍‍‍‍‍ Font: Departament d'Educació. Servei d'indicadors i estadística


Com podem observar a la taula, la major part dels alumnes de secundària estrangers provenen de l’Amèrica Central, de l'Amèrica del sud i del Magrib, seguits per la Unió Europea, Àsia i Oceania, i en menor part per Amèrica del Nord. El nombre total és de 155.845. La major part se situa a Barcelona i al Metropolità, seguides de Girona, comarques gironines, Tarragona, camp de Tarragona, Lleida, Comarques Centrals, Ponent, Terres de l’Ebre i per finalitzar l’Alt Pirineu i Aran.

Aquesta situació, on la diversitat cultural és evident i molt present, requereix l'establiment de mesures polítiques, educatives, curriculars, organitzacionals, etc.

external image flecha_izquierda.pngexternal image images?q=tbn:ANd9GcTrHFA4Snnxzsrocg4w5ZVU-Zhbld7dF1ddgxqnkw2CaNdzNZNv
external image inicio.png