external image leyes2.gif

1. Tractament general de la diversitat a la legislació


El sistema educatiu ha hagut de donar respostes a la important arribada d’alumnes estrangers a les aules degut a les successives onades d’immigrants de les darreres dècades. Convé destacar que a Catalunya, com a la resta de Comunitats Autònomes, les normes respecte l’atenció educativa als fills d’immigrants en edat escolar segueixen les línies generals de la Constitució Espanyola del 1978, i les successives lleis educatives bàsiques: la Ley Orgánica Reguladora del Derecho a la Educación (LODE) del 1985, la Ley Orgánica de Ordenación General del Sistema Educativo (LOGSE) del 1990, la Ley Orgánica de Calidad de la Educación (LOCE) del 2002 i la Ley Orgánica de Educación del 2006 (LOE).

En aquest sentit, la Constitució espanyola atribueix a tots els ciutadans el dret a l’educació i encarrega els poders públics de la promoció de les condicions que assegurin el goig d’aquest dret per tots els ciutadans en una situació d’igualtat.La LODE assenyala que els estrangers residents a Espanya tenen dret a rebre l’educació bàsica que els permeti el desenvolupament de la seva personalitat i la realització d’una activitat útil per la vida. També indica que l’Estat i les Comunitats Autònomes han d’assegurar la cobertura de les necessitats educatives mitjançant una oferta adequada de llocs escolars.

La LOGSE introdueix una sèrie de mesures destinades a compensar les desigualtats en educació i habilita els poders públics per adoptar accions específiques a favor de la igualtat, subratllant que tant l’Estat com les Comunitats Autònomes han de fixar-se uns objectius principals de política compensatòria.En el seu títol preliminar, la LOCE assenyala la capacitat del sistema educatiu d’actuar com a element compensador de les desigualtats personals i socials i reconeix com un dels drets basics de l’alumnat el dret a rebre ajudes i recolzament per compensar les carències i inconvenients de tipus personal, familiar, econòmic, social i cultural, com un dels principis de qualitat del sistema educatiu.

És a dir que tant la LODE, com la LOGSE, la LOPEG i la LOCE proposen la necessitat de desenvolupar una sèrie de mesures destinades a compensar les desigualtats en l’educació i habiliten els poders públics perquè adoptin accions específiques en favor de la igualtat.

És a partir d’aquest marc normatiu que Catalunya ha establert i regulat les mesures educatives dirigides a l’alumnat immigrant. A l'Estatut d'Autonomia del 1979 s'estableix que corresponen a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de cultura en general (art. 9.4) i la competència plena sobre l'ensenyament (art. 15). En el Decret 228/2000, de 26 de juny, es recullen les funcions de la Comissió Intercultural d’Immigració, com les campanyes d’informació a immigrants, l’escolarització d’alumnes immigrants i l’educació lingüística.

A més, l’educació intercultural s’hi entén com una educació destinada al conjunt de la població escolar i, per tant, com un dels principis que han d’estar present en els projectes educatius dels centres educatius i com un tema que s’ha d’incloure i desenvolupar a les programacions curriculars.

La Llei d'educació de Catalunya (LEC), llei 12/2009, de 10 de juliol, és una llei integral que abasta tot el sistema educatiu no universitari i deroga les lleis vigents fins ara, excepte, per la seva especificitat, la Llei de formació de persones adultes de 1991, que la complementa. Entre altres principis, amb la LEC es crea el Servei d'Educació de Catalunya per garantir a totes les persones el dret a una educació de qualitat i que s'hi pugui accedir en condicions d'igualtat d'acord amb els criteris d'equitat, suficiència, excel·lència i coresponsabilitat.

En la prestació del Servei d'Educació de Catalunya, els centres públics i els centres privats concertats tenen els mateixos drets i les mateixes obligacions. En el seu preàmbul la LEC especifica que, per mitjà de la igualtat d'oportunitats, l'educació és un element de cohesió social i cultural que obra per la realització personal i el progrés col·lectiu i que alhora, fa possible la superació dels condicionants personals, socials, econòmics i culturals en origen. És a dir que s'hi valora l'educació com una clau de les oportunitats per a superar les desigualtats i per a descobrir i aprofitar tots els talents de la societat.

Els canvis accelerats de la societat actual, els contextos de diversitat i de complexitat més grans, la necessitat de respondre ràpidament a les noves demandes que s'expliciten i els nous requeriments socials reclamen una escola que doni respostes singulars i flexibles, amb uns professionals que actuïn autònomament, en equip, en el marc d'una escola plenament arrelada a la comunitat. És en aquesta situació que l'elaboració de la LEC parteix de diverses raons, entre elles, unes raons socials fonamentades en l'obligació de compensar les possibles desigualtats d'origen social a l'interior del sistema educatiu i d'abordar amb garanties d'èxit la integració escolar de tots els alumnes amb l'adequació de l'activitat educativa per a atendre la diversitat de l'alumnat i l'assoliment d'una igualtat d'oportunitats més gran.

Entre els objectius prioritaris de la Llei, es destaca l'objectiu que els centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya adeqüin la seva acció educativa per a atendre la diversitat i les necessitats educatives específiques, promovent la inclusió dels alumnes. En resum, la Llei pretén que la pràctica educativa respongui millor a la diversitat dels alumnes catalans, de manera que les institucions escolars puguin adoptar, en tot moment, mesures concretes per a satisfer les situacions que presenta una societat complexa i canviant com la del segle XXI.


2. Tractament de la llengua catalana a la legislació catalana


external image llengua_catalana.gif
Durant dècades es va imposar el castellà com únic idioma oficial al territori català. En ple segle XX, a partir del 1939, varen haver-hi prohibicions i persecucions contra la llengua i la cultura catalana, i a les escoles només s'ensenyava preceptivament el castellà i en castellà. A més, la immigració, durant molts anys, de persones majoritàriament castellanoparlants sense que Catalunya pogués oferir-los estructures sòcio-econòmiques, urbanístiques, escolars i d'altre mena que els haurien permès una incorporació i una aportació plenes a la societat catalana, des de les seves pròpies identitats culturals, ha participat a la disminució de la presència de la llengua catalana. I, finalment, l'aparició dels moderns mitjans de comunicació de massa en llengua castellana, entre els quals cal esmentar el paper preponderant de la televisió, va contribuir al bandejament gairebé total del català de l'àmbit públic.

Amb l'inici de l'etapa de convivència democràtica i de reconeixement de la personalitat dels pobles que integren l'Estat espanyol, la Constitució Espanyola del 1978, en l'article 3, després d'haver establert que «el castellà és la llengua espanyola oficial de l'Estat», la qual «tots els espanyols tenen el deure de conèixer i el dret d'usar», diu que «les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives comunitats autònomes d'acord amb llurs Estatuts», i afirma que «la riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que ha d'ésser objecte d'un respecte i una protecció especials».A l'article 3 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 1979 s'afirma que: «1. La llengua pròpia de Catalunya és el català. 2. L'idioma català és l'oficial de Catalunya, així com també ho és el castellà, oficial a tot l'Estat espanyol. 3. La Generalitat garantirà l'ús normal i oficial d'ambdós idiomes, prendrà les mesures necessàries per tal d'assegurar llur coneixement i crearà les condicions que permetin d'arribar a llur igualtat plena quant als drets i deures dels ciutadans de Catalunya. 4. La parla aranesa serà objecte d'ensenyament i d'especial respecte i protecció.» És a dir que a Catalunya, sota el règim de l'Estatut d'Autonomia, hi ha una llengua pròpia -el català- i dues llengües oficials -el català i el castellà- que la igualtat plena de totes dues ha de ser promoguda i garantida per la Generalitat.

Amb aquestes condicions, la normalització lingüística a Catalunya queda, doncs, encomanada a una acció de la Generalitat que posi tot l'impuls polític a prendre les mesures i crear les condicions que garanteixin aquesta normalització.En aquest sentit, el Parlament de Catalunya aprova la llei 7/1983, de 18 d'abril de normalització lingüística a Catalunya, amb l'objectiu de superar la desigualtat lingüística que existeix.

Pel que fa de l'ensenyament del català a l'article 2 de la mateixa llei se subratlla el dret a rebre l'ensenyament en català, i el TÍTOL II tracta de l'ensenyament. S'hi estableix el català, com a llengua pròpia de l'ensenyament en tots els nivells educatius, reconeixent als infants el dret a rebre el primer ensenyament en la seva llengua habitual, sigui aquesta el català o el castellà. També s'especifica que la llengua catalana i la llengua castellana han d'ésser ensenyades obligatòriament a tots els nivells i els graus de l'ensenyament no universitari, i que tots els infants de Catalunya han de poder utilitzar normalment i correctament el català i el castellà en finalitzar els estudis bàsics.

En aquest sentit, d'acord amb les exigències de la seva tasca docent, els professors han de conèixer les dues llengües oficials i els centres d'ensenyament han de fer de la llengua catalana el vehicle d'expressió normal, tant en les activitats internes, incloent-hi les de caràcter administratiu, com en les de projecció externa. Tot i així convé destacar que s'accepta que en els centres d'ensenyament superior els professors i els alumnes es puguin expressar en cada cas, de paraula o per escrit, en la llengua oficial que prefereixin.

Al 1998 se substitueix la Llei de normalització lingüística per la Llei de política lingüística (1998), la qual, però, assenyala que els preceptes d'aquella, en tot allò que no resultin contradictoris amb la llei actual, passen a formar part de la tradició jurídica catalana.

Al seu capítol III la llei tracta de l'ensenyament, confirma el català com a vehicle d'expressió normal i reconeix el dret dels infants a rebre el seu primer ensenyament en llur llengua habitual.

També a la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) de 2009, la llengua apareix com un element clau, i s'inclou un títol específic per assegurar la immersió lingüística. El títol II regula el règim lingüístic de l'ensenyament en Catalunya, imposant el català com a llengua vehicular a l'educació, amb excepció de les classes de llengua i literatura castellana i de llengua estrangera. El text, seguint el que ja marcava la llei del 98, només permet que els pares que ho desitgin puguin escolaritzar els seus fills en castellà el primer curs de la segona etapa d'educació infantil (als tres anys) i el primer curs d'educació bàsica (als sis anys aproximadament) en cas que l'alumne s'incorpori aquest any al centre. A més, la llei marca explícitament que "no s'admet la separació de l'alumnat en centres o classes per raó de preferència lingüística". La present llei respon a la voluntat de conformar una ciutadania catalana identificada amb una cultura comuna, en la qual la llengua catalana esdevingui un factor bàsic d'integració social.
external image flecha_derecha2.png
external image flecha_izquierda.png

external image inicio.png