A la Conferència Nacional d'Educació 2000-2002, dins de la Secció III, d'Atenció a la Diversitat, es van recollir suggeriments i propostes de millora del sistema educatiu. En aquest sentit, el Departament d’Ensenyament va elaborar i iniciar el Pla d’Actuació per a l’Alumnat de Nacionalitat Estrangera 2003-2006 (PAANE) que atenia sobretot els aspectes relacionats amb l’aprenentatge de la llengua sense tenir suficientment en compte aspectes fonamentals de l’acollida, com ara els aspectes emocionals, convivencials, relacionals i de cohesió social que incideixen sobre tot l’alumnat. Per aquesta raó, el Departament va elaborar un nou pla, el Pla per a Llengua i la Cohesió Social, emmarcat dins el Pla Interdepartamental d’Immigració, amb l'objectiu de proporcionar i consolidar la llengua pròpia com a eix vertebrador d’un projecte educatiu plurilingüe i d’un model educatiu intercultural, amb la finalitat d’assolir la cohesió social.En efecte, la creixent incorporació d’alumnat procedent de la immigració, l’aparició de noves causes d’exclusió social i la insuficient normalització de la llengua catalana a la vida social són tres aspectes característics de l’actual context de la societat catalana i als quals pretén respondre el Pla per a la Llengua i la Cohesió Social (LIC).

L’alumnat de nacionalitat estrangera s’incorpora al sistema educatiu català amb edats i bagatges molt diversos, per això, cal elaborar estratègies educatives que tinguin en compte diversos aspectes (edat d’incorporació, llengua d’origen, coneixement d’alguna de les dues llengües oficials, bagatge escolar anterior, si existeix una situació de risc d’exclusió social) amb l’objectiu de facilitar l’acollida i la integració d’aquests alumnes al llarg de tota l’escolarització obligatòria. Per una bona acollida i integració d’aquests alumnes cal posar especial atenció en la creació de vincles dins un context afectiu que ajudin a l’alumne en l’aprenentatge de la nostra llengua i en el seguiment dels aprenentatges escolars.

A més, l’origen divers i la situació social i cultural de les famílies fa que el sol fet de preveure llocs escolars gratuïts per a tothom no garanteixi la igualtat d’oportunitats, ja que es possible que aquests alumnes es concentrin en unes determinades àrees més deprimides que sovint no compten amb un teixit social fort que reforci la tasca educativa del centre. A més, el desenvolupament de la societat de la informació i de la comunicació potencia en aquests entorns una fractura social a la que l’escola ha de respondre a favor del benestar i la cohesió social, si no es vol caure en un discurs igualitari que amaga un rerefons segregador.
Aquesta situació esdevé un nou repte pel sistema educatiu i alhora un major enriquiment social i cultural que s’ha d’aprofitar i des dels centres educatius preveure els recursos necessaris per consolidar-los com a espais de convivència entre alumnes procedents de diferents cultures on aquests puguin construir des d’unes relacions afectuoses una nova identitat compartida i no excloent. En aquest sentit, el Pla que es presenta aposta per una educació intercultural com a element fonamental en el currículum de tot l’alumnat català, independentment de la procedència cultural, amb l’objectiu de treballar per construir un model de societat obert i democràtic que fomenti la convivència entre els ciutadans i ciutadanes i el respecte amb els drets de les minories. Així, es promou una reflexió sobre l’acció educativa dels centres perquè recullin el repte de l’educació intercultural en els respectius projectes educatius de centre i en la seva pràctica diària (Departament d'Educació, 2004).
En definitiva, el Pla per a la Llengua i la Cohesió Social (LIC), emmarcat dins el pla interdepartamental d’immigració, s’elabora per respondre a la necessitat de sensibilitzar, promocionar i consolidar la llengua pròpia com a eix vertebrador d’un projecte educatiu plurilingüe i d’un model educatiu intercultural amb una finalitat de cohesió social (Departament d’Educació, 2004). Aquest Pla s’aprova l’any 2004, i suposa la desaparició del programa d'Educació Compensatòria. A més, aquest pla es revisa l’any 2009.
Davant la incapacitat dels centres educatius d’assumir en solitari aquests objectius es fa necessària la implicació del conjunt del teixit social i de les institucions mitjançant una estreta relació concretada en els plans d’entorn o altres iniciatives que permetin una acció coordinada entre els diferents agents i serveis educatius.

Finalitat del Pla i principis d’actuació

D’acord amb l’objectiu general del Pla (aprovat l’any 2004) potenciar i consolidar la cohesió social,l’educació intercultural i la llengua catalana en un marc plurilingüe, sorgeixen els següents objectius específics:
  • Consolidar la llengua catalana i l’aranès, si s’escau, com a eix vertebrador d’un projecte plurilingüe.
  • Fomentar l’educació intercultural, basada en la igualtat, la solidaritat i el respecte a la diversitat de cultures, en un marc de diàleg de convivència i de bona ciutadania.

Aquest foment de l'educació intercultural s'ha de dur a terme en TOTS els centres educatius i haurà de seguir les següents línies de treball:
  • Facilitar aquella informació que ajudi a entendre de forma positiva i enriquidora la realitat multicultural dels nostres centres.
  • Afavorir un marc relacional ric entre tots els membres de la comunitat educativa per tal d’aconseguir un coneixement mutu més profund i valorar la diversitat de cultures presents al centre educatiu.
  • Fomentar actuacions concretes de sensibilització: jornades, campanyes, intercanvis, etc.
  • Fomentar la formació en educació intercultural i en el coneixement d’altres llengües i cultures…
  • Assessorar els equips docents pel que fa a educació intercultural en l’acció tutorial i en el treball curricular.
  • Assessorar en la resolució de conflictes de caire intercultural.
  • Revisar i actualitzar els documents de centre per tal d’assegurar que tota l’acció educativa quedi impregnada de l’òptica intercultural
  • Promoure activitats al centre sobre el coneixement de les cultures, sense caure en un tractament purament “folklòric”, i fomentar el respecte a la diversitat.
  • Potenciar els valors de la diversitat, el diàleg i la convivència en totes les activitats del centre.
  • Potenciar el treball de les diferents àrees des d’un enfocament intercultural.
  • Crear, adaptar i difondre materials i orientacions didàctiques per tal de promoure els valors de la interculturalitat.
  • Proporcionar documents de treball i reflexió.
  • Elaborar i editar material per facilitar el coneixement de la cultura catalana a les famílies immigrades.
  • Difondre aquests materials per via telemàtica mitjançant els CRP i a través de l’EDU365 i la Xarxa telemàtica educativa de Catalunya (XTEC).
  • Promoure en el sector editorial el concepte d’interculturalitat i vetllar per tal que els llibres de text no utilitzin ni un llenguatge ni imatges discriminatoris, racistes o esterotipats.
  • Promoure activitats adreçades a totes les famílies per tal de conèixer i valorar la diversitat de cultures presents al centre educatiu.
  • Afavorir activitats d'acompanyament i acollida entre les famílies nouvingudes.
  • Col·laborar i coordinar-se amb altres agents educatius, institucions i entitats per tal de fomentar l’educació intercultural a l’entorn escolar.
  • Promoure la igualtat d’oportunitats per tal d’evitar qualsevol tipus de marginació.

Aquesta promoció tindrà les següents línies d'actuació amb l'alumnat estranger:
  • Assegurar una detecció acurada de les necessitats específiques de l’alumnat nouvingut (físiques, afectivorelacionals, psicològiques, cognitives i socials) per tal d’arbitrar les mesures pertinents.
  • Fer un seguiment tutorial sistemàtic dels alumnes al llarg de tota l'escolaritat obligatòria.
  • Facilitar la participació de l’alumnat en activitats extraescolars que ajudin a la seva integració.
  • Facilitar l’accés i el coneixement dels diferents tipus d'ajuts i beques que tenen a l'abast.
  • Vetllar perquè els ajuts per material i llibres de text i les beques de menjador cobreixin les necessitats reals.
  • Promoure una reflexió en profunditat de tota la comunitat educativa entorn a la programació d’activitats complementàries per tal d’evitar el risc d’exclusió que poden generar despeses desproporcionades.
  • Establir els camins necessaris per garantir a tots alumnes l’accés a totes les activitats programades pel centre.
  • Potenciar un pla d'entorn tenint en compte el teixit associatiu i corporatiu del barri del centre educatiu.
  • Implicar les associacions, esplais i altres entitats de l’entorn per fomentar la integració social dels alumnes i famílies.
  • Assessorar i orientar l’alumnat i les famílies respecte les diverses sortides professionals i acadèmiques, en finalitzar l’escolarització obligatòria.

Convé destacar que l’any 2009 es revisa el Pla i s’introdueix un matís a l’objectiu general que inclou la llengua castellana i les llengües estrangeres i el nou objectiu específic següent:
  • Promoure l’aprenentatge de la llengua castellana i de les llengües estrangeres.

Els principis d’actuació que regeixen el nou Pla són:
  • Seguiment i millora constant de les actuacions per respondre a les necessitats actuals: ajust d’estratègies i recursos.
  • Coordinació i cooperació entre les diferents institucions des de la participació i el consens.
  • Descentralització: les persones responsable del Pla en el territori han de disposar d’autonomia de gestió de recursos, d’establiment d’objectius específics i assumeixin la responsabilitat dels resultats.
  • Participació i coresponsabilització, tenint en compte l’opinió de la comunitat escolar en la presa de decisions creant si cal mecanismes de promoció i participació.
  • Normalitat, adoptant sempre que sigui possible la opció més propera i integradora des dels principis d’equitat, convivència i igualtat de drets i deures.

Organització del Pla
Per tal d’impulsar el Pla i assolir els objectius proposats, el decret 282/2004 crea la Subdirecció General de Llengua i Cohesió Social que actualment compta amb tres unitats administratives: el Servei d’Immersió Lingüística (d’Ensenyament del Català (SEDEC)7 Servei d’Immersió i Ús de la Llengua (SIUL), el Servei de les Llengües i el Servei d’Interculturalitat i Cohesió Social (SICS)/d’Escola i Entorn (SEE) que coordinadament s’encarregaran d’impulsar el pla en els territoris on comptaran amb un equip de suport i assessorament de llengua, interculturalitat i cohesió social. En el següent esquema s’exposa aquesta estructura organitzativa.

organització_pla_lic_2009.PNG
Recursos
El Pla compta amb professionals dels Serveis Educatius de Zona que donen suport educatiu en llengua, interculturalitat i cohesió social als centres educatius de la zona.
professors_serveis_educatius_de_zona.PNG

- Total professorat responsable de programes de mediació de conflictes a centres públics.
professorat_mediacio.PNG
- Dotacions econòmiques als centres concertats per al suport d’acollida i d’aprenentatge de la llengua catalana d’alumnat estranger de nova incorporació. - Dotacions de professorat tutor d’acollida per als centres públics.
dotacions_professorat_acollida_public.PNG
Seguiment i Avaluació del Pla
Tenint en compte que cada realitat educativa és diferent, cal partir d’una avaluació inicial concreta de cada situació per potenciar i incrementar la cohesió social, l’educació intercultural i l’ús comunicatiu i vehicular de la llengua catalana en un marc plurilingüe i des de les característiques pròpies de cada centre i entorn. A partir de dades quantitatives i qualitatives es farà el seguiment del Pla per avaluar l’eficàcia de les accions dutes a terme i el grau d’assoliment dels objectius. Aquesta avaluació la durà a terme la Inspecció educativa en base a uns indicadors determinats, oberts a possibles ajustos en funció de les circumstàncies socials i personals de l’alumnat:
- Temps transcorregut entre l’arribada i l’escolarització.
- Índex d’absentisme escolar.
- Nivell de competència lingüística en català i en castellà (i en aranès als centres de la Vall d’Aran).
- Resultats de les avaluacions en altres àrees.
- Resultat de les proves sobre competències bàsiques.
- Clima relacional de l’escola.
- Participació en activitats extraescolars i complementàries.
- Nombre d’alumnes que cursen l’ensenyament postobligatori.
- Índex de participació dels pares i mares en les activitats de l’escola.

Els centres recolliran aquesta informació segons determini el Departament d’Educació, qui també promourà la realització d’aquells estudis que permetin una anàlisi dels resultats obtinguts a cada comarca, localitat i centre educatiu.


external image flecha_derecha2.png
external image flecha_izquierda.png
external image inicio.png