El centre educatiu i el conjunt de professionals que hi treballen han d’assumir l’establiment d’un pla d’acollida i integració per tot l’alumnat. Aquest document s’estableix com el conjunt sistemàtic d’actuacions, estratègies, recursos, responsables i procediments per tal d'incorporar l'alumne al centre. Ha de partir del projecte educatiu (així com del projecte lingüístic) i s’ha de concretar en els documents de gestió.

Elements del Pla d'acollida i integració per tot l'alumnat



El Pla d'Acollida ha d’incloure:
  • Un protocol d’actuació per tot l’alumnat de nou ingrés al centre.
  • Les mesures específiques per atendre les necessitats comunicatives de l’alumnat.
  • Les estratègies organitzatives i metodològiques per l’atenció a la diversitat.
  • El foment entre tot l’alumnat del coneixement i respecte a la diversitat cultural i lingüística.
  • El foment entre tot l’alumnat de pautes d’ús lingüístic favorables a la llengua catalana.
  • La sensibilització de tota la comunitat escolar per la educació intercultural.
  • Les estratègies per a potenciar la participació de totes les famílies en la vida del centre.
  • Les mesures per a garantitzar la igualtat d’oportunitats.
  • Els criteris d’avaluació de les mesures d’acollida i integració.

No es tracta d’una acció puntual, ni d’una cosa aïllada del context escolar, sinó que és una seqüència gradual d'actuacions al llarg del temps, amb una intensitat diferent en cada moment depenent de les característiques pròpies de cada alumne/a. Les mesures específiques que s’hi preveuen han de permetre que l’alumne immigrant se senti acollit i pugui percebre el respecte per la seva llengua i cultura, així com per les seves creences, per a poder, en un futur pròxim seguir amb normalitat el currículum i adquirir autonomia personal a l’àmbit escolar i familiar.
pla_d'acollida_i_acompanyament.PNG

Com es veu en aquest esquema, a l'hora d'acollir alumnes nouvinguts, els centres poden optar per demanar la presència d'un traductor per a facilitar la comunicació amb les famílies. També es tracta d'un recurs que es pot fer servir tant a les reunions col·lectives de pares i mares, com a les entrevistes individuals.

Mesures del Pla d'acollida


Per a l'acollida al centre s'acorda un dia perquè la familia es dirigeixi al centre educatiu. Se seguiran les pautes marcades pel Pla d'acollida del centre. Excepcionalment, i a fi de millorar l'entesa entre el centre i la familia, si es creu convenient, el servei de mediació acompanyarà a la familia. Si el municipi no compta amb servei de mediació es farà la petició d'un traductor al Consell Comarcal o òrgan gestor de la borsa de traductors.En l'acollida inicial caldria donar a conèixer:- El sistema educatiu de Catalunya.- El funcionament del centre.- El pla de treball que es portarà a terme amb el seu fill o filla i l'adaptació curricular que se li farà.- El tutor/a i el professorat de l'aula d'acollida si s'escau.- El calendari escolar: organització trimestral, avaluacions i vacances.- La participació a les colònies i les excursions escolars.- Altres temes d'interès o propis del centre i/o municipi com el transport escolar, el servei de menjador, activitats extraescolars,...La informació que el centre pugui tenir de l'alumnat nouvingut, a fi de poder conèixer millor la seva realitat facilitarà el disseny de la intervenció educativa. Aquesta informació s'hauria d'aconseguir en el marc d'un pla d'acollida que inclogui les relacions amb les families i el treball coordinat amb la xarxa de recursos del municipi (tant sigui l'educador/a social o l'oficina d'informació escolar). En aquest sentit Rancé (2001) apuntava:- Nom.- Edat.- Trajectòria de l'alumne (lloc d'origen i/o país de procedència).- Escolarització.- Llengua familiar i llengües que coneix.- Data d'arribada a Catalunya i data d'incorporació al centre.- Aspectes de la seva cultura que puguin resultar significatius en el món escolar.
Tota aquesta informació haurà d'haver estat recollida en la primera trobada amb la familia, però si no ha estat així, el moment de fer-ho serà el de l'acollida al centre. En l'acollida inicial Montón (2003) remarca que sobretot s'ha de tenir en compte tres aspectes bàsics:
1) Assegurar-se que el missatge s'entèn: que sigui comprensible per les dues parts, què significa escolaritzar-se aquí i compartir l'educació dels seus fills/es. Quan els pares entenen al professorat és més fàcil que en un moment donat els pares col·laborin quan l'alumne ho necessiti. És fàcil caure en la idea que els pares no s'interessen, però potser cal demanar-se si el missatge ha quedat clar i així no es faran lectures errònies.2) Compartir les informacions respecte l'escolarització dels nens/es, per exemple, quan es fa l'avaluació inicial, en què consisteix l'aula d'acollida, la necessitat d'aprendre la llengua catalana per poder incorporar-se al grup classe, etc. Aquí el paper del mediador/a cultural és bàsic ja que ha de facilitar la comunicació i transmetre el missatge. Al ser de la mateixa cultura pot fer entendre més bé el missatge del professorat i fer arribar millor les demandes dels pares.3) Potenciar les relacions entre les families, fent bons plans de col·laboració amb els pares i l'escola, i establint espais de diàleg per a què les famílies puguin compartir.
Fases
  • Entrevista amb la familia de l'alumne estranger, per tal d'obtenir tota mena d'informació sobre la situació d'escolarització anterior a la seva vinguda, la seva situació familiar, social i econòmica i tot quant contribueix a afavorir la seva integració a l'actual sistema educatiu. Caldrà preveure si és necessària l‘assistència d’un traductor. En aquesta trobada, s'haurà d'informar la família sobre:
    • els aspectes de l’organització i funcionament del centre:
      • Horaris i activitats. Es pot lliurar un quadre d’horaris i d’activitats a les famílies.
      • Materials necessaris per a l’alumne i aportacions econòmiques.
      • Possible participació dels pares/mares en les activitats de la classe o del centre.
      • Objectius i trets d’identitat més importants del centre.
    • els serveis i activitats del centre: menjador, activitats extraescolars, sortides, excursions, etc.
    • els diferents tipus d’ajuts que hi ha per a material didàctic i llibres de text, menjador, etc i aclarir que aquests ajuts són per a famílies amb necessitats econòmiques i informar en el seu moment dels terminis i la documentació convenient.
    • els serveis socials que poden servir de referència i ajuda en determinades situacions.

  • Presentar el tutor/a al nou alumne i a la seva família.
  • Avaluar de forma individualitzada el nouvingut, mitjançant:
    • una entrevista personal per conèixer el seu estat d'ànim, les circunstàncies personals que puguin incidir en el seu rendiment acadèmic, en el seu comportament i en el seu desenvolupament com persona i ciutadà responsable en un futur.
    • una prova de llengua catalana per saber quin nivell té el nouvingut en la llengua vehicular
    • una prova de la resta de matèries per tal de conèixer el nivell de l’alumne/a en totes les àrees, especialment en les instrumentals. Es recomana utilitzar les “eines de detecció de coneixements previs” elaborades pel Programa d’Educació Compensatòria. Les proves d’entrada, especialment en el cas de l’alumnat que prové de països de parles romàniques, facilitaria la presa immediata de decisions per part del professorat de les diferents matèries.

Recursos d'acollida i acompanyament


  • Accedir a una tutoria d’acollida i seguiment, amb coordinació amb el tutor/a de la classe, pot facilitar l’entrada més pautada, la presentació formal al grup classe i l’adaptació al centre dels alumnes estrangers. A l’alumnat estranger d’incorporació tardana en els centres de secundària li cal una atenció més específica pel desconeixement que té de la llengua, però, sobretot, per la necessitat d’adaptar-se a les normes escolars i a les pautes de comportament del nostre país.
  • Fer participar tot el professorat des del primer moment, per assegurar que hi hagi una coordinació acurada entre els membres de l'equip educatiu i evitar així la dispersió d’actuacions. A més, segons les necessitats d’adaptació que presentin els alumnes estrangers, s’ha de garantir un petit nucli de professorat que els atengui i els faci l’acompanyament al menys durant les primeres setmanes. En contrapartida quan actua tot el professorat és que el tractament és igual per a tots els estudiants, siguin o no estrangers, però la realitat és que cal una discriminació positiva durant els primers mesos, per fer més ràpida la integració en el sistema educatiu.
  • S’ha de preveure que, almenys durant els primers mesos, els alumnes estrangers no podran utilitzar alguns materials i per tant, podria ser convenient fer-los comprar o facilitar-los material específic de llengua catalana per accelerar-ne l’aprenentatge així com alguna publicació adaptada pels primers crèdits.
  • Les adaptacions del currículum per part dels departaments poden ser més efectives si se’ls facilita un informe bàsic de les aptituds i mancances des del primer moment.
  • Per una millor integració de l'alumnat estranger nouvingut és necessari un pla estratègicque permeti:
    • Atenció individualitzada.´
    • Adaptacions curriculars.
    • Millor aprofitament dels recursos del centre.
    • Desenvolupament de les TIC.
    • Participació de l'EAP, assistents socials, CAP, Associació de veïns, Guàrdia Urbana, IMEB, etc.).
    • Actuacions amb tendència a solucionar els problemes de convivència (actes interculturals).
    • Engegada de la Mediació.
    • Alerta sobre bandes juvenils.
    • Vigilància en front de l'assetjament

    external image flecha_derecha2.pngexternal image flecha_izquierda.png
external image inicio.png