Context


El curs 2009-2010, la Comunitat Autònoma de Madrid comptava uns 150.081 alumnes estrangers que representaven un 19,7% del total d'alumnes. Aquest percentatge situa la comunitat autònoma un 1,3% per sota del 21% que registrava Catalunya.

La població més nombrosa a la Comunitat de Madrid és l'alumnat procedent ‍d'América ‍del Nord, que representa un 28,3% del total, seguit per el 25,9 i el 23,9 de l'América Central i del Sud respectivament, mentre que a Catalunya la població procedent d'Àfrica del Nord i de la resta del continent representen un 30,7 i un 31,5% respectivament, tot i que el col·lectiu més nombrós és el procedent d' Àsia, amb un 33,6% del total.

La principal nacionalitat de l'alumnat estranger és la procedent d'Equador que representa un 21,49% de l'alumnat estranger, seguida dels alumnes de Romania (un 13,01% de l'alumnat estranger) i dels del Marroc (un 11,18% de l'alumnat estranger).
Aquestes dades poden fer pensar que a Madrid hi ha una major homogeneïtat cultural, ja que una bona part de l'alumnat estranger comparteix llengua i determinats trets i costums culturals, però no s'ha de perdre de vista ni el 18,3% d'alumnes procedents de la UE ni el 22,5% procedent d'Àsia.

Si analitzem la variació experimentada a les dues comunitats en deu anys, a Catalunya s'ha passat de 19.821 alumnes estrangers al curs 1999-2000 a 160.468 al curs 2009-2010, suposant una variació del 709,6% mentre que a la Comunitat de Madrid es passa dels 30.519 (significativament superiors als de Catalunya), a 150.081 (significativament inferiors), suposant una variació del 391,8%, lluny les dues comunitats de la variació de 1435,5% experimentada per la comunitat de La Rioja.
Alumnes estrangers
CATALUNYA
MADRID
Curs 1999-2000
19.821
30.519
Curs 2009-2010
160.468
150.081

Marc normatiu a l'àmbit educatiu


El primer que sobta del cas de la Comunitat Autònoma de Madrid és que el seu principal referent normatiu sobre l’atenció a l’alumnat immigrant que assenyala el llibre del CIDE no deixa lloc als dubtes. La Orden 2316/1999 de 15 de octubre (BOCM 25 de octubre), por la que se regula el funcionamiento de las actuaciones de compensación educativa, va dirigida a recolzar la inserció sòcio-educativa de l’alumnat amb necessitats educatives especials asociades a situacions socials i culturals desfavorides, regulant-se a la mateixa ordre el procès educatiu dels alumnes hospitalitzats


Quan es va escriure el llibre del CIDE, no existia una normativa específica per l'alumnat estranger, sinó que només hi havia una equiparació indiscriminadaentre tot l’alumnat amb NEE associades a situacions socials i culturals desfavorides, incloent--hi el tractament de l’alumnat hospitatitzat, equiparant, en una mena de perversió subliminal del llenguatge, tots aquests alumnes amb malalts.


Ara mateix la comunitat de Madrid disposa de la **Orden **445/2009**, de 6 de febrero**, de la Consejería de Educación, por la que se regula la incorporación tardía y la reincorporación de alumnos a la enseñanza básica del sistema educativo español. (BOCM de 19 de febrero de 2009) que al seu article 4.1 estableix les "aulas de enlace" com el lloc on aquests alumnes "recibirán una atención simultánea a su escolarización en los grupos ordinarios, con los que compartirán el mayor tiempo posible del horario semanal.". Per tant, podríem considerar les "aulas de enlace" com equivalents a les aules d'acollida de Catalunya. Aquesta Orden proposa altres mesures com:
  • Escolarització un curs per sota del que correspon a alumnes amb un desfas de més d'un cicle.
  • Escolarització d'un curs per sobre a alumnat amb altes capacitats.
  • Flexibilització de la durada de la educació primària a alumnes de la UE escolaritzats un curs per sobre al seu país degut a les seves altes capacitats.

La llei preveu també mesures per a l'alumnat que es reincopora al sistema educatiu espanyol un cop escolaritzat temporalment a l'estranger.

Tant per l'alumnat estranger com per l'alumnat reincoporat, les mesures assenyalades semblen tenir més un caràcter administratiu (decisió d'Inspecció Educativa respecte a quin curs s'ha d'escolaritzar l'alumne), que de caire curricular (qui i per què és el curs més adequat) ja que no s'hi contemplen altres observacions sobre mesures d'atenció a la diversitat. És a dir que aquestes Orden semblen més una eina per encabir l'alumne en algun curs que una orientació pedagògica o molt menys de tractament de la interculturalitat.

Fora de l'acció de les institucions públiques la **Orden **1770/2007**, de 12 de abril**, de la Consejería de Educación, por la que se establecen las bases reguladoras para la concesión de las subvenciones a asociaciones e instituciones privadas sin fines de lucro, para la realización de actuaciones complementarias de compensación educativa dirigidas a favorecer la integración del alumnado inmigrante en los centros educativos y la participación en los mismos de las familias de alumnos en situación de desventaja socioeducativa en la Comunidad de Madrid equipara novament l'alumnat immigrant amb la compensació educativa i delega part d'aquesta compensació educativa a associacions i institucions privades.


Tot i així, l'atenció a l'alumnat immigrant es realitza mitjançant plans o programes globals, i es tenen en compte no només des de l'àmbit educativu sinó també des del socio-comunitari. Actualment es desenvolupen:
  • Plan Regional de Inmigración,
  • Plan contra la Exclusión Social
  • Plan Integral de Ayuda a la Familia.

Mesures organitzatives i curriculars


La integració de l'alumnat estranger al sistema educatiu espanyol està condicionada per la escolarització prèvia que hagi tingut al seu país d'origen. Els que procedeixen de països menys desenvolupats i pateixen una precària situació sòcio-econòmica tenen més dificultats per accedir, romandre i promocionar el sistema. Un nombre considerable rep atenció al programa d'educació compensatòria. Al curs 2003/2004 van rebre educació compensatòria 19.164 alumes estrangers, és a dir un 23,44% dels 81.723 que hi havien aquell curs.

Es considera alumne que requereix educació compensatòria aquell que:
  • Presenta dos o més anys de desfas de la seva competència curricular respecte al curs on està matriculat.
  • Desconeixement de la llengua castellana.
  • Respecte a l'absentisme escolar, la relació entre absentisme i immigració és estadísticament poc significativa.

Per donar resposta a aquestes necessitats es disposa de les següents mesures:
  • Aulas de enlace, que serien l'equivalent a les aules d'acollida a Catalunya.

  • Mesures emmarcades dins el programa Escuelas de Bienvenida que atenen a dos perfils d'alumnat estranger:
    • els que tenen necessitat d'aprenentatge del castellà,
    • els que presenten un greu desfas curricular per manca d'escolarització al país d'origen.

  • Servicio de apoyo itinerante al alumnado inmigrante (S.A.I), que seria equivalent al servei LIC a Catalunya. Aquest servei ofereix suport i assessorament per a facilitar la incorporació de l'alumnat immigrant, sobretot quan no domina la llengua espanyola. Orienten i assessoren l'acollida d'aquest alumnat, ajuden en la incorporació de la perspectiva intercultural al procés educatiu i recolzen els centres educatius proporcionant-los suport per a l'adquisició de competències lingüístiques i comunicatives.

  • Servicio de traductores e intérpretes (SETI).Es presta en més de 30 idiomes i realitza dos tipus d'actuacions:
    • traducció de documents necessaris per a l'adequada escolarització de l'alumnat immigrant
    • feines de traducció en entrevistes i reunions amb les famílies.

Conclusió


Tot i les diferències en els perfils de la població immigrant, les semblances entre les polítiques de les dues comunitats són moltes. S'aplica en els dos casos un model pluriculturalista, antiracista, de caire compensatori, on les altres cultures queden assimilades a la població amb necessitats de caire sòcio-econòmic. La major part de mesures específiques són de caire compensatori, i tot i que s'esmenti la perspectiva intercultural no hi han canvis curriculars importants que puguin fer pensar que s'aspira a incidir en la cultura escolar i en les possibilitats d'anar cap a un programa d'interculturalitat forta.

external image flecha_derecha2.png
external image flecha_izquierda.png

external image inicio.png