Com hem vist a les pàgines precedents, davant l'arribada d'alumnes estrangers, el sistema educatiu català ha anat proposant diverses mesures i respostes que s'han anat modificant al llarg dels anys. Les primeres polítiques desenvolupades a Catalunya en relació a la diversitat cultural tenen una marcada orientació igualitarista. En primer lloc, ens trobem amb la Llei de Normalització Lingüística (1983) amb la que es pretén que els immigrants s’integrin en la cultura i societat catalana deixant en segon lloc la seva identitat cultural. En segon lloc, el programa d’Educació Compensatòria (1983) nacional en base a la ideologia d’igualtat d’oportunitats es considera un instrument de compensació de desigualtats socials adreçat a les minories culturals (immigrants del Tercer Món, gitanos) però en el seu desenvolupament ha estat més una eina de compensació de diferències culturals que no pas de desigualtats socials. En tercer lloc, a les lleis orgàniques com la LODE, la LOGSE, la LOPEG i la LOCE es proposa dur a terme mesures destinades a compensar les desigualtats en educació a favor de la igualtat de tots els alumnes, pretenent que els immigrants s'acomodin a la llengua i la cultura catalanes.


Aquestes actuacions específiques i orientades vers la igualtat estan adreçades als grups considerats minories culturals i es poden identificar amb el model d’integració cultural pluriculturalista (donat que l'Estat accepta un cert grau de plurinacionalitat, té una concepció de la immigració permanent i l'accés a la ciutadania és mitjà) i amb una posició interculturalista feble o de mínims, donat que són actuacions de compensació social destinada concretament als grups minoritaris obviant la globalitat de l’alumnat. No obstant, aquestes mesures han anat generant el discurs de l’alteritat cultural i des de les polítiques públiques s’ha plantejat com donar millor resposta a les necessitats que planteja la immigració actual a l’àmbit escolar, donant pas així al sorgiment de la qüestió de la interculturalitat i la seva adquisició progressiva d’importància, augmentat al llarg dels anys la quantitat i la qualitat dels recursos que es destinen amb aquest fi. Per exemple, els mediadors de conflictes culturals als centres públics ha crescut significativament des del curs 2004 on hi havia 99 fins al curs 2008-2009 que ja hi ha 392 (a Primària i Secundària).


Al Pla de ciutadania i immigració de l’any 2005-2008 s'observa com es reconeix la importància d’adoptar polítiques socials d’immigració destinades a tota la població independentment de les característiques idiosincràtiques de cada persona. L’educació intercultural es basa en valors i actituds com l’empatia i la comprensió mútua que s’han de forjar en el conjunt de la població per incidir no només en la cultura escolar sinó en la de tota la societat sabent que aquesta sempre serà diversa i pluricultural. Per això, és important que totes les polítiques i mesures concretes a l’àmbit de la immigració es destinin al conjunt de la població i en participin tant el govern de Catalunya com els governs locals, els agents econòmics i socials i la societat civil en general.


En aquest sentit el Pla per a la Llengua i la Cohesió Social (2004) suposa un avenç important cap a una posició interculturalista forta per diverses raons. En primer lloc, suposa la desaparició del programa d’Educació Compensatòria de caire igualitarista i amb limitacions en el seu desenvolupament. En segon lloc, aposta per l’educació intercultural com element fonamental en el currículum de TOT l’alumnat català. A més, promou la reflexió de l’acció educativa a tots els centres perquè recullin el repte de l’educació intercultural en els respectius projectes educatius i a la vida diària. En tercer lloc, reconeix la convivència d’una pluralitat de llengües a l’actual societat i pretén consolidar la llengua catalana com a eix vertebrador d’un projecte educatiu plurilingüe i d’un model educatiu intercultural amb una finalitat de cohesió social (Departament d’Educació, 2004). A més, a les recomanacions que es donen per desenvolupar el Projecte Lingüístic de Centre s'especifica que es facilitarà als alumnes en activitats extraescolar el coneixement de les llengües de la immigració.


En definitiva, el model d'integració cultural a Catalunya ha partit d'una posició intercultural feble caracteritzada per actuacions específiques i orientades vers la igualtat de tota la població en detriment de la pèrdua de la identitat cultural de determinats grups socials d'immigrants. No obstant, mitjançant els successius canvis a les polítiques socials i educatives per ajustar-se a les necessitats de la societat plural actual es pot dir que estem avançant cap a un programa intercultural fort, tot i que aquesta és una tasca que necessita temps i molts canvis en concepcions i valors de les persones i en les pràctiques educatives de molts centres escolars. De fet, cal incidir en la cultura escolar i en el curriculum per tal que quedi arrelada la perspectiva intercultural transversal a totes les àrees curriculars, cosa que no és contradictòria amb l'acció compensatòria sinò complementària, ja que aquesta és imprescindible com a superadora de les diferències socials, però no és l'única acció educativa que ha de rebre l'alumnat immigrant. Per tant, la màquina està en procés però aconseguir un discurs intercultural forjat que arribi a tothom és qüestió de temps i d'una actitud de conscienciació i reflexió per part de tots els indivius de la societat catalana.

external image flecha_derecha2.png
external image flecha_izquierda.png

external image inicio.png