L'atenció política a la diversitat cultural i a la interculturalitat apareix a Catalunya vinculada al tractament de les dues últimes onades immigratòries: la que ve d'altres comunitats autónomes de l'Estat Espanyol, així com la provinent d'altres països.Des del darrer quart del segle XIX, Catalunya comença a rebre immigració de l'Estat Espanyol. Amb aquesta immigració el debat polític se centra en el terreny lingüístic, més que en el cultural fins aconseguir la normalització lingúística, que es caracteritza pel reconeixement de la llengua catalana com a llengua pròpia de Catalunya. Aquest consens es matisa l'any 1979 a l'Estatut d'Autonomia on se subratlla la cooficialitat del català amb el castellà i a la LLei de normalització lingüística del 1983, on tot i reconèixer i respectar les identitats culturals presents al territori català, l'èmfasi jurídic i polític se situa en la "normalització de l'ús de la llengua catalana en tots els àmbits" (Llei 7/1983 de 18 d'abril, de normalització lingüística a Catalunya). Per tant, en un primer moment les polítiques catalanes se centren més en l'assimilació de la llengua catalana per part dels nouvinguts que per l'intercanvi cultural entre els ciutadans del territori.A finals dels vuitanta, apareix una nova immigració: la procedent del Tercer Món. En un principi, la tendència política general del govern català és la d'aplicar a la nova immigració el mateix tractament que a la seva predecessora. Però pel que fa a les polítiques concretes, l'actuació és més específica; en aquest sentit es crea el 1992, la Comissió Interdepartamental per al seguiment i la coordinació de les actuacions en matèria d'immigració, així com el Consell Assessor d'Immigració. Els Plans Interdepartamental d'Immigració del govern de Catalunya apunten a la integració dels immigrants, a la igualtat de drets i d'accés als serveis i a les institucions autòctones i en la seva participació en la construcció nacional de Catalunya. En aquest text s'hi reconeix la pluriculturalitat, però la interculturalitat també inspira part dels programes d'actuació en relació a la formació dels mestres d'educació primària i secundària. És a la dimensió local (municipal i supramunicipal) que el concepte d'interculturalitat agafa més força amb els documents aprovats per la comissió mixta formada per l'Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya on s'estipula que la interculturalitat és "un concepte actiu, de transformació, de relació i d'interacció entre tots els membres d'una societat. Es tracta d'anar construint el país de forma dinàmica i viva, per tal de consolidar unes senyes d'identitats compartides per tots [...], tot respectant-se les diferents cultures existents i integrant-se aquests valors i actius culturals de tota la gent que viu e el mateix país...".L'evolució del número d'estrangers a Catalunya a les últimes décades queda reflectit a la taula següent, juntament al gràfic , els quals mostren respectivament, l'evolució del número de persones procedents de fora de Catalunya entre els anys 1999 i 2008 i l'evolució de la població estrangera a Catalunya entre 2000 i 2011.
Font:Idescat
A l'1 de Gener del 2011, a Catalunya resideixen 1.185.852 estrangers, que representen un 15,7% del total de la població, i un 21% del total d'estrangers que viuen a Espanya. En relació al gràfic, podem dir que Catalunya ha iniciat un nou cicle migratori caracteritzat per l'aturada de l'intens flux migratori que ha experimentat el nostre país durant els darrers 10 anys amb, al 2011, una disminució d'un 1,1% respecte a l’any anterior, o dit d'una altra manera un decreixement de 12.686 persones.Aquesta nova tendència està marcada per un menor volum d'entrades, per un lleuger retorn als llocs d'origen i per la proliferació de noves estratègies migratòries, com ara el trasllat a països tercers. També convé destacar que el creixement de la població estrangera no només depèn del saldo migratori, sinó també d’altres components com el creixement natural (naixements i defuncions) i les naturalitzacions (persones estrangeres que passen a ser espanyoles).Com consta en el plànol següent, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), aquesta reducció no afecta tot el territori, sinó que hi ha 21 comarques que segueixen registrant augments com són el Priorat i la Segarra, amb uns índexs d'immigació del 4,5% i del 3,7% respectivament.
Com a conseqüència dels canvis sociodemogràfics, el sistema educatiu de Catalunya també ha anat experimentant profundes transformacions. Un dels canvis més evident a totes les aules és l'augment d'alumnat estranger escolaritzat que ha dibuixat un nou mosaic de llengües i cultures dins les aules, oferint riquesa i diversitat. En aquest sentit, el curs 2010-2011 el percentatge d'alumnat estranger respecte l'alumnat total en tots els nivells era de 12,93% situant la Comunitat Autònoma en quarta posició darrere la Rioja (16,53%), Balears (15,60%) i Madrid (13,40%). En aquest sentit, Catalunya, en els nivells d'educació obligatòria (Educació Primària i ESO) compta de 109519 estudiants estrangers de 717505 alumnes totals, dotant la Comunitat Autonòma del major número d'alumnat estranger. El quadre següent, fet a partir de les dades del Ministeri d'Educaciódel curs escolar 2010-2011, reflecteix el número, i el percentatge també, d'alumnat estranger en relació a l'alumnat total segons el nivell educatiu.
Segons aquestes dades és a l'ESO (17.80%), seguit de l'Educació Primària (13.68%) que es troba el més alt percentatge d'alumnat estranger respecte l'alumnat total. A Catalunya, el curs 2010-2011, la majoria d'alumnes estrangers matriculats en els ensenyaments de règim general i especial no universitaris provenen del continent americà i de l'africà (Àfrica: 34,94% dels alumnes estrangers totals). El percentatge d'alumnes procedents d'Àsia és significatiu: 10,09% dels alumnes estrangers totals. D'acord amb aquestes dades, en el diagrama següent es mostra la distribució percentual de l'alumnat estranger:
També és important tenir en compte que encara que ha augmentat el nombre d'alumnes estrangers escolaritzats a l'ensenyament privat, la majoria d'ells està matriculat en centres de titularitat pública, mentre que la representació de l'alumnat autòcton entre les dues xarxes és més equilibrada, el qual posa de manifest la dualització del sistema educatiu. A continuació s'exposa una previsió de l'alumnat estranger que fa el Departament d'Ensenyament a l'inici del curs 2011-2012, on es pot observar aquesta diferència entre el sector públic i el privat:
Tret de la diversitat que caracteritza l'alumnat que arriba a Catalunya, l'altra característica que el defineix és la seva elevada mobilitat dins el territori català. Així, és habitual que aquest alumnat canvii de residència al llarg del curs escolar i, per tant, d'escola, el qual comporta alguns fenòmens associats a la incorporació tardana com les concentracions d'alumnat nouvingut en determinades escoles, a causa de que les places vacants que deixen els alumnes estrangers a les aules són ocupades per l'alumnat estranger acabat d'arribar. Els efectes d'aquesta situació fan que en determinades zones apareguin concentracions escolars amb un elevat percentatge d'alumnat estranger que no es correspon amb la seva representació real en el territori, les anomenades "concentracions escolars artificials" (Carbonell, 2004), amb les conseqüències negatives associades per a la pràctica educativa del professorat que ha d'atendre aquest alumnat.
Com podem observar a la taula, la major part dels alumnes de secundària estrangers provenen de l’Amèrica Central, de l'Amèrica del sud i del Magrib, seguits per la Unió Europea, Àsia i Oceania, i en menor part per Amèrica del Nord. El nombre total és de 155.845. La major part se situa a Barcelona i al Metropolità, seguides de Girona, comarques gironines, Tarragona, camp de Tarragona, Lleida, Comarques Centrals, Ponent, Terres de l’Ebre i per finalitzar l’Alt Pirineu i Aran.
Aquesta situació, on la diversitat cultural és evident i molt present, requereix l'establiment de mesures polítiques, educatives, curriculars, organitzacionals, etc.
L'atenció política a la diversitat cultural i a la interculturalitat apareix a Catalunya vinculada al tractament de les dues últimes onades immigratòries: la que ve d'altres comunitats autónomes de l'Estat Espanyol, així com la provinent d'altres països.Des del darrer quart del segle XIX, Catalunya comença a rebre immigració de l'Estat Espanyol. Amb aquesta immigració el debat polític se centra en el terreny lingüístic, més que en el cultural fins aconseguir la normalització lingúística, que es caracteritza pel reconeixement de la llengua catalana com a llengua pròpia de Catalunya. Aquest consens es matisa l'any 1979 a l'Estatut d'Autonomia on se subratlla la cooficialitat del català amb el castellà i a la LLei de normalització lingüística del 1983, on tot i reconèixer i respectar les identitats culturals presents al territori català, l'èmfasi jurídic i polític se situa en la "normalització de l'ús de la llengua catalana en tots els àmbits" (Llei 7/1983 de 18 d'abril, de normalització lingüística a Catalunya). Per tant, en un primer moment les polítiques catalanes se centren més en l'assimilació de la llengua catalana per part dels nouvinguts que per l'intercanvi cultural entre els ciutadans del territori.A finals dels vuitanta, apareix una nova immigració: la procedent del Tercer Món. En un principi, la tendència política general del govern català és la d'aplicar a la nova immigració el mateix tractament que a la seva predecessora. Però pel que fa a les polítiques concretes, l'actuació és més específica; en aquest sentit es crea el 1992, la Comissió Interdepartamental per al seguiment i la coordinació de les actuacions en matèria d'immigració, així com el Consell Assessor d'Immigració. Els Plans Interdepartamental d'Immigració del govern de Catalunya apunten a la integració dels immigrants, a la igualtat de drets i d'accés als serveis i a les institucions autòctones i en la seva participació en la construcció nacional de Catalunya. En aquest text s'hi reconeix la pluriculturalitat, però la interculturalitat també inspira part dels programes d'actuació en relació a la formació dels mestres d'educació primària i secundària. És a la dimensió local (municipal i supramunicipal) que el concepte d'interculturalitat agafa més força amb els documents aprovats per la comissió mixta formada per l'Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya on s'estipula que la interculturalitat és "un concepte actiu, de transformació, de relació i d'interacció entre tots els membres d'una societat. Es tracta d'anar construint el país de forma dinàmica i viva, per tal de consolidar unes senyes d'identitats compartides per tots [...], tot respectant-se les diferents cultures existents i integrant-se aquests valors i actius culturals de tota la gent que viu e el mateix país...".L'evolució del número d'estrangers a Catalunya a les últimes décades queda reflectit a la taula següent, juntament al gràfic , els quals mostren respectivament, l'evolució del número de persones procedents de fora de Catalunya entre els anys 1999 i 2008 i l'evolució de la població estrangera a Catalunya entre 2000 i 2011.A l'1 de Gener del 2011, a Catalunya resideixen 1.185.852 estrangers, que representen un 15,7% del total de la població, i un 21% del total d'estrangers que viuen a Espanya. En relació al gràfic, podem dir que Catalunya ha iniciat un nou cicle migratori caracteritzat per l'aturada de l'intens flux migratori que ha experimentat el nostre país durant els darrers 10 anys amb, al 2011, una disminució d'un 1,1% respecte a l’any anterior, o dit d'una altra manera un decreixement de 12.686 persones.Aquesta nova tendència està marcada per un menor volum d'entrades, per un lleuger retorn als llocs d'origen i per la proliferació de noves estratègies migratòries, com ara el trasllat a països tercers. També convé destacar que el creixement de la població estrangera no només depèn del saldo migratori, sinó també d’altres components com el creixement natural (naixements i defuncions) i les naturalitzacions (persones estrangeres que passen a ser espanyoles).Com consta en el plànol següent, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), aquesta reducció no afecta tot el territori, sinó que hi ha 21 comarques que segueixen registrant augments com són el Priorat i la Segarra, amb uns índexs d'immigació del 4,5% i del 3,7% respectivament.
Segons aquestes dades és a l'ESO (17.80%), seguit de l'Educació Primària (13.68%) que es troba el més alt percentatge d'alumnat estranger respecte l'alumnat total. A Catalunya, el curs 2010-2011, la majoria d'alumnes estrangers matriculats en els ensenyaments de règim general i especial no universitaris provenen del continent americà i de l'africà (Àfrica: 34,94% dels alumnes estrangers totals). El percentatge d'alumnes procedents d'Àsia és significatiu: 10,09% dels alumnes estrangers totals. D'acord amb aquestes dades, en el diagrama següent es mostra la distribució percentual de l'alumnat estranger:
Tret de la diversitat que caracteritza l'alumnat que arriba a Catalunya, l'altra característica que el defineix és la seva elevada mobilitat dins el territori català. Així, és habitual que aquest alumnat canvii de residència al llarg del curs escolar i, per tant, d'escola, el qual comporta alguns fenòmens associats a la incorporació tardana com les concentracions d'alumnat nouvingut en determinades escoles, a causa de que les places vacants que deixen els alumnes estrangers a les aules són ocupades per l'alumnat estranger acabat d'arribar. Els efectes d'aquesta situació fan que en determinades zones apareguin concentracions escolars amb un elevat percentatge d'alumnat estranger que no es correspon amb la seva representació real en el territori, les anomenades "concentracions escolars artificials" (Carbonell, 2004), amb les conseqüències negatives associades per a la pràctica educativa del professorat que ha d'atendre aquest alumnat.A continuació podem observar una taula sobre alumnes estrangers a secundària en el curs 2009/10 per lloc de procedència:
Font: Departament d'Educació. Servei d'indicadors i estadística
Com podem observar a la taula, la major part dels alumnes de secundària estrangers provenen de l’Amèrica Central, de l'Amèrica del sud i del Magrib, seguits per la Unió Europea, Àsia i Oceania, i en menor part per Amèrica del Nord. El nombre total és de 155.845. La major part se situa a Barcelona i al Metropolità, seguides de Girona, comarques gironines, Tarragona, camp de Tarragona, Lleida, Comarques Centrals, Ponent, Terres de l’Ebre i per finalitzar l’Alt Pirineu i Aran.
Aquesta situació, on la diversitat cultural és evident i molt present, requereix l'establiment de mesures polítiques, educatives, curriculars, organitzacionals, etc.